SIÉNTATE CONMIGO
  Consideracions sobre la Problemàtica de l'Adolescència en Nois-es Cecs i Deficients Visuals (RMCA, 1990)
 

 

 

Consideracions Sobre la Problemàtica de l'Adolescència en Nois

Cecs i Deficients Visuals. (1990).

RMCA

L'adolescència, període de canvis i de contradiccions, presenta connotacions característiques i diferenciadores en els nois cecs i deficients visuals. Aquests trets peculiars els trobem tant al camp del desenvolupament personal com de l'establiment de relacions de grup, i, en general, en tot el procés de

socialització; i cal comptar-hi si volem dur a terme una tasca educativa autèntica.

1.- Problemes Personals

a) Al nen cec li era còmode ser petit perquè li donaven tot resolt. Ara vol ésser autònom; però no està preparat: no sap o no pot fer per si sol les coses que el vident ha après sense adonar-se'n. Això li produeix malestar i, ocasionalment, pot endurir els conflictes generacionals.

b) Es el moment d'assumir el dèficit i de fer-se conscient de les limitacions que comporta. El cec de temps es troba sol en aquest pas, ja que els qui l'envoltent no solen plantejar-se l'existència d'aquesta angoixa. El qui conserva reste visual, sovint, vol amagar el seu defecte; és la manifestació de la por d'una banda, a identificar-se amb la ceguesa; d'una altra, d'entrar en una societat on la seva disminució serà evident. Tot això pot afavorir una tendència progressiva a l'aïllament. El cec recent viu la pèrdua amb un sentiment intens de frustració.

c) La manca de visió és un obstacle per a la relació de l'individu amb el món. La informació que el cec rep és reduïda, parcial, i no és estrany que arribi tard i/o deformada. Si la incidència negativa d'aquest fet és important en tots els aspectes, esdevé encara més greu en abordar el terreny de la sexualitat.

d) Els punts assenyalats i llur interacció amb els factors psicològics propis de l'adolescència contribueixen a enfortir els sentiments de por, d'inseguretat i de desorientació inherents a aquesta etapa de la vida.

2.- La Família

 El problema, que fins ara era de la família, passa a ésser primordialment del fill, la integració del qual a la societat dependrà, en bona part, de l'actitud que els pares han mostrat i mostren envers el dèficit. La família, generalment sobreprotectora, té ara dos problemes principals:

a) La por davant la independència del fill.

b) El dubte sobre què podrà fer en acabar l'escolaritat.

La resposta de l'adolescent, que sovint es sent infravalorat, o interpreta que els adults no confien en ell, sol ésser de tancament. Així es va cap a una absència de comunicació difícil de superar.

3.- La Relació amb el Grup

a) El cec s'està adonant que és diferent just al moment en què és tan important la identificació amb el grup. Les conseqüències d'aquesta realitat són diverses:

-Formació de grups tancats.

-Separació de cecs i ambliops (possible manifestació, per part d'aquests darrers, del refús de la por a la ceguesa).

b) La integració en grups de vidents depèn molt de la manera d'ésser de cadascú. Es més difícil en els agrupaments d'esbarjo que en els escolars.

c) Una circumstància que condiciona la incorporació efectiva d'aquests nois al grup és la manca d'arrelament social. Cal tenir present que algunes famílies han canviat de residència per tal d'atendre millor les necessitats educatives dels seus fills; altres vegades, els mateixos nens han romàs en una escola-internat durant els estudis bàsics.

d) La insuficiència d'informació sobre qüestions sexuals determina certes irregularitats en la relació amb persones de l'altre sexe.

e) Una part considerable de les dificultats de relació provè del vident, el qual se sentinsegur, no sap com comunicar-se amb el cec; la restricció del llenguatge no verbal és un entrebanc que costa de vèncer. La persona vident que experimenta aquest

sentiment només buscarà el contacte amb el cec per satisfer una curiositat inicial o per resoldre determinades situacions puntuals i concretes.

4.- Recomanacions

 

a) Dotar els nois cecs i deficients visuals de mecanismes d'autonomia, capaços de garantir un desenvolupament normalitzat de l'adolescència.

b) Cercar els mitjans adequats per proporcionar-los la informació complementària necessària a diferents nivells.

c) Oferir-los orientació i recolzament, sense pretendre imposar solucions ni criteris.

d) Treball de sensibilització i asessorament familiar. La finalitat és aconseguir que els pares, amb la seva col·laboració eficaç, facilitin a llurs fills l'adquisició d'independència personal i la integració plena a la societat on han de viure.

e) Per tal d'evitar situacions de desànim, cal anticipar a l'adolescent els problemes que pot trobar als grups en què ha d'integrar-se, i realitzar el seguiment oportú, especialment al principi.

 

 

 

 
  Total visitas 375260 visitantes (715223 clics a subpáginas)  
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=