Celdoni, Celdoni,

ets murri feiner

que del gran femer,

més que fer moixoni,

en fas tro rialler.

Dels escolanets

del gloriós Progrés

i els progres suadets,

riem-nos del rés,

tu, jo i el que més!

En Llull i Na Lloll,

ull!, que són de l'all,

pernil d'enceball!:

l'un amb molt de rall

-dit Ramon lo Foll-,

l'altra un riure a doll

-dona d' En Fonoll-,

esmolen un dall

d'humor i saviesa

per vèncer l'inic:

que som el que som

sens permís del

[Plom!

Lliberts de ferums

d'una Pell Suada,

-de Brau, se n'hi

[deia-,

fotem-ne una teia

que cremi abrandada

i s 'esvaeixi en fums!

Prou de tants

[pistrincs

a la bossa aliena,

que els bons

escaldums,

oliadets, sens grums,

no fan per la hiena

sinó per als drings

d'alegres brindaires

que lliscant pels

[caires

del nou temps ardit,

fan caure del llit

paràsits amb flit.

Mai més sense un

[vers

de befa i tabola,

Celdoni: ni el cerç

atura una mola!