En temps de Mari Castanya, que per cert era gallega i va existir allà pel segle XIV i que va encapçalar una revolta contra l'església per cobrar impostos molt abusius, doncs, sí, quasi bé en aquells temps jo vaig estar durant quatre anys en un col·legi que l'ONCE tenia a Pontevedra. Allí, ens obligaven pràcticament a escriure, si no cada setmana, sí almenys cada 15 dies als nostres pares. Les meves cartes, llavors, sempre començaven igual: "Queridos padres y hermanos: Deseo que al recibo de esta carta os encontr´´eis bien, yo, bien, gracias a Dios". A continuació, els hi explicava algunes cosetes, generalment molt poques, i acabaven, també sempre igual: "Y sin m´´as que deciros, recibid un fuerte abrazo de vuestro hijo y hermano que mucho os quiere". En l'actualitat escrivim poques cartes: tot són correus electrònics, SMS, messenger, skype, i altres formes de comunicar-se utilitzant les noves tecnologies. Per això, no sé què tal haurà sortit la carta que li he escrit a Joan Amades, ja que he perdut l'hàbit d'escriure-les, i que és aquesta:
Benvolgut Joan Amades
Estic segur que allà on et trobes des de 1959 saps perfectament quin és el motiu d'aquesta carta. No obstant això, i per si de cas, t'ho explicaré.
Els usuaris de l'Aula-Biblioteca del CRE Once Barcelona, així es diu des de 2007, però que des de 1985 va portar orgullosament el teu nom, han organitzat com cada any la "Festa de Nadal" i han pensat que aquest any la dedicarien, fonamentalment, a tu amb motiu del 50 aniversari de la teva desaparició física, que no espiritual, perquè el teu gran treball de recerca i recopilació de tradicions, costums, llegendes, cançons... d’arreu de Catalunya estan entre tots nosaltres gràcies als teus llibres.
Sé que al llarg de la major part de la teva vida vas tenir problemes visuals, i que fins i tot durant els últims anys vas ser un afiliat més a l'ONCE. No obstant això, el teu dèficit no va suposar un obstacle insalvable per realitzar la gegantina obra que va coronar la teva vida. Per tant, ets un autèntic exemple per a petits i grans. Així doncs, convidaria a tots i totes (alguns ja han començat a fer-ho) a convertir-nos també en recopiladors/es( de tradicions, llegendes, dites, cançons, rondallas, etc. del nostre poble o ciutat i posar-les per escrit, utilitzant la manera més còmoda, incloses, com és lògic, les noves tecnologies.
Sé, també, que a causa de la precària situació econòmica familiar, els teus pares et van enviar durant uns quants anys amb els teus avis paterns al poble de Bot. Que en tornar a Barcelona vas col·laborar amb la família treballant com a drapaire, venedor ambulant de llibres i llibreter, dignificant sempre el treball que realitzaves. Fins que, per fi, vas començar a compondre aquest gran llegat de la cultura tradicional de Catalunya. Per a això, vas viatjar de nord a sud i d'Est a Oest, en ruc, en carros i carretes, trens, autocars..., i sempre acompanyat de la teva inseparable lupa, llibreta, ploma o llapis, gravadora..., i si haguessis viscut ara, ben segur del teu portàtil o netbook amb el seu corresponent Zoom-text instal·lat.
Sé, igualment, que vas ser col·laborador de la Unesco i fundador de la Federació d'Esperantistes de Catalunya. Totes dues coses diuen molt, encara que la teva obra se circumscrigui fonamentalment a l'àmbit de Catalunya, de la teva ment oberta, universal i en pro de l'enteniment entre les persones, independentment de quina sigui la seva raça, cultura i nacionalitat.
Amic Joan Amades: Des d'aquí i ara, vull donar-te les gràcies per l'exemple i l'obra que ens has deixat i dir-te, per si no ho sabies, que quan a alguna persona se li desperta la set de conèixer qualsevol tradició cultural de Catalunya, és estrany que no hagi de beure de l'aigua sempre fresca de les teves fonts repartides per tot aquest país.
Fins a sempre, i Que ens esperis per molts anys.
Caranva Romero
