Avui, amic Francesc, encara que qualsevol dia sigui adient, "Els altres i jo", "Los otros y yo", "Les autres et moi" hem decidit buscar i rebuscar articles i més articles en les nombroses hemeroteques de l'amistat, ens hem vestit d'antics carters i, carregats amb "l'Epistolari d'anar i venir", ens hem convidat a aquest íntim i meravellós "Festí de Cleòpatra", per compartir saborosos plats plens d'afecte, gaudir una vegada més de la teva qualitat d'home renaixentista i brindar amb tu i per tu per a què "La petita història d'una gran lluita" es converteixi algun dia en La gran història d'un personatge únic: tu, que com penúltim més que gest d'amor etern a la teva Marisa, la teva família, els teus amics i a Catalunya (els quatre pilars sobre els que has anat edificant la teva fructífera existència) has regalat l'históric "Documento Marisa Cabañeros" per tal de que aquell que ho desitgi, s'assegui o camini amb tu pel mon de l'ensenyament o educació de cecs, fonamentalment a la teva estimada terra.

Sembla mentida, veritat, Francesc, però, dia a dia, mes a mes, any darrere any, el 26 de març, vas fer els teus 87 anys, casualment el nombre que portava jo en el colegio Santiago Apóstol de la ONCE de Pontevedra. Estic convençut de que tant els presents com els absents (perquè no han pogut venir, es clar) desitgen que si continues tan lúcid i tan actiu, arribis al nombre que em van adjudicar al colegio de la Concha sin Mancha de la ONCE de Madrid, o sigui, La inmaculada concepción, i que ho tornem ha celebrar tots plegats. Saps quin era? El 212. Estàs disposat?. Doncs, prenc nota per llavors dels assistents i dels que no han pogut venir avui. No obstant, el millor serà que, de moment, ens marquem l'objectiu de trobar-nos tots el proper any. D'acord?