SIÉNTATE CONMIGO
  Balada de Fra Rupert, català (Josep Maria de Sagarra)
 

 

 

Balada de Fra Rupert

Josep Maria de Sagarra

Fra Rupert, de les dames predilecte,

menoret d'aparell extraordinari,

puja a la trona amb el ninot erecte

i com aquell que va a passar el rosari,

sense gota ni mica de respecte

als vots del venerable escapulari,

mostrant, impúdic, el que té entre cames

excita la lascívia de les dames.

I amb veu entre baríton i tenor

canta Rupert, l'impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m'avinc

a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons

com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites

com els Padres Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics

com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo

com els del Pare Camilo.

Se'ls podria portar amb palmes

com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,

com els tenen els Hermanos.

Ni plens d'innoble mengia

com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes

com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia

com els de l'Escola Pia.

No són els grans de rosaris

que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be

dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m'hi arrapa

com als monjos de la Trapa.

Ni massa tocatardans

com són els dels Salesians.

Ni peluts ni escadussers

com els d'altres missioners.

Ni amb el gàl.lic i els veneris

d'altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents

com ho són en tants convents.

Ni aprimats per els mals vicis

com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans

com els pobres postulants.

Ni amb els senyals alarmistes

dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú

com els frares de Sant Bru.

Se'm poden contrapuntar

amb tots els sants de l'Altar.

No se'm poden tornar enrera

com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau

com els collons de Santa Pau.

Són peces que fan lluir

com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs

com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros

com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat

dels collons de Sant Bernat.

No m'arriben fins al cul

com a Vicenç de Paül.

No m'escalden la titola

com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga

com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi

que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert

com els ous de Fra Rupert.

La que els tocqui amb vehemència,

cinc-cents dies d'indulgència.

La que en copsi la grandària,

fins indulgència plenària.

I el cul que no els és rebel

anirà del llit al cel.

No té l'Església Romana

cosa més noble i més sana,

ni té l'Orde Caputxina

peça més pulcra i més fina,

disposada a tot servei

Ad Majorem Gloria Dei.

 

(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico García Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)

 

 

 
  Total visitas 891168 visitantes (1715422 clics a subpáginas)  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis