Aquell dia em trobava a Saragossa, per un tracte que la meva empresa havia de tancar. Era un viatge de negocis. Jo ja estava acostumada a viatjar, però sempre em trobava molt sola. L’empresa per la qual treballo em va aconseguir un bon hotel, i després de dinar, vaig pujar a la meva habitació a preparar-me la reunió que tenia al vespre. El tracte era vital per la meva empresa, i a mi m’havien ensenyat a deixar-m’hi la pell. Em vaig posar còmoda, disposada a treballar unes quantes hores. Estirada al llit, gaudint d’una bona música, em vaig treure els pantalons i la brusa, i vaig deixar caure sobre la meva pell una vella camisa que sempre m’acompanyava en els meus viatges. Ja duia una estona concentrada en la pantalla quan van trucar a la porta suaument. Sense donar-me temps a contestar, va entrar una noia del servei de neteja de l’hotel. Al veure’m, em va preguntar si em feia res que netegés una mica l’habitació. Jo no hi vaig veure inconvenient, mentre no em destorbés de la meva feina. Ella va entrar un carret ple de productes, i sense mirar-me es va enfilar a una de les cadires, i va començar a netejar els vidres de la finestra. No sabia ben bé perquè, però era incapaç d’apartar la mirada de les seves cuixes, tan fermes, i amb aquesta corba a mida que s’acosten al final o al principi, segons es miri. Em va cridar l’atenció la indumentària que duia. Una faldilla ben curta i una brusa quasi transparent, amb el logotip de l’hotel brodat sobre el pit esquerre. Llavors, sense avisar, es va tombar, i em va enganxar amb la mirada perduda sota la seva faldilla, intentant endevinar quina roba interior duia.
- Es curioso el número de habitación que le ha tocado, ¿verdad señora?
Jo no sabia què dir, m’havia posat tan vermella que feia joc amb les cortines.
- Um... –vaig aconseguir murmurar, fent veure que estava massa ocupada amb l’ordinador com per petar la xerrada.
- Siempre me ha gustado ese número, desde xica, ¿a usted no?
Estava clar que els meus intents havien fracassat.
- No lo sé, tampoco es que me llamen especialmente la atención los números.
- ¿Y me lo dice usted, que por lo que se ve es una amante de los negocios?
- Bueno, tampoco hace falta adorar los números para trabajar en una empresa.
I llavors va passar. Va somriure maliciosament, amb una lluentor especial als ulls que mai havia vist.
- ¿Me ayuda usted a bajar de aquí? Le tengo tremendo pánico a las alturas.
La vaig mirar incrèdula, però tot i així, com hipnotitzada per aquells ulls foscos que em miraven, vaig alçar-me del llit i m’hi vaig acostar. Vaig rodejar la seva cintura amb les mans, i ella es va deixar lliscar suaument sobre meu, primer amb les seves mans sobre les meves espatlles, i acte seguit, tot acaronant-me, els seus dits van baixar fins als meus pits, que es movien excitats sota els sostenidors.
- A mi los números tampoco me gustan demasiado, pero el de su habitación me encanta.
- No veo que tiene de especial.
- Se lo enseñaré.
Havia caigut de quatre potes al seu parany. Em va enganxar l’orella amb la boca, i a mida que la seva llengua recorria tot el pavelló auditiu, les seves expertes mans van buscar els botons de la meva camisa, que es desfeia de ganes de jeure oblidada en un racó de l’habitació. Les meves mans, inexplicablement, no es van quedar quietes al lloc on el meu cervell els hi ordenava, sinó que van explorar tota la geografia d’aquella noia, enfadant-se amb la faldilla, que no els hi permetia arribar on volien. Un cop amb la camisa desbotonada, els seus dits juganers van acariciar-me la panxa, que començava a tremolar, tot i que de fred en feia més aviat poc. La seva llengua buscava la meva desesperadament, i jo ja no sabia on em trobava. Mai ningú m’havia tocat com ho feia ella, ni tan sols tots aquells homes amb els que havia passat estones d’intimitat, i que lloaven tant el meu físic com meves mans. Suposo que no hi ha ningú que conegui millor el sexe femení com les pròpies dones. Les seves mans es varen aturar un instant sobre el meu melic, per després baixar fins a tocar la costura de les calces, que jo no entenia què feien encara allà. Els meus dits ja s’havien desfet de la brusa de la noia, i els meus ulls es delectaven amb l’espectacle que oferien els seus pits, tan rodons i de mida justa, que es mantenien ferms ajudats per aquells sostens que semblaven pintats sobre la pell bruna. Encara no m’explico com vaig arribar al llit. Quan vaig adonar-me del que passava, ella ja m’havia estirat sobre els llençols, i em llepava cada centímetre de pell que la llengua trobava al seu pas. Jo li acariciava l’esquena fins arribar a la faldilla, i dolçament li vaig descordar, fent-la rodolar pel terra, com una fulla seca. Ella es va desfer dels meus sostenidors amb una agilitat felina, i la seva boca va anar a l’encontre dels meus mugrons, que més que mugrons semblaven cigrons. El contacte fred i humit de la seva llengua em va fer estremir. Quan vaig poder reaccionar, les meves mans ja eren sobre les calces de la noia, i amb gran plaer per part meva vaig comprovar com les baixaven fins als turmells, on els seus peus van acabar la feina. Un cop eliminada aquella barrera, els meus dits varen palpar tot el que aquell tros de roba amagava. Varen descobrir un paradís d’olors i sensacions delicioses, que se succeïen unes rere les altres. Jo encara duia les meves posades, però no van trigar gaire a formar part de la decoració d’aquella habitació. Així, nua, em vaig sentir desprotegida d’aquella dona que es movia sobre meu com un gat, esgarrapant-me aquí i llepant-me allà. Per intentar defensar-me, la vaig deixar en igualtat de condicions, llençant els sostenidors amb fúria contra la paret. Jo estava desesperada, necessitava un orgasme ja. Ella va semblar llegir-me el pensament, perquè tot seguit va passar de llarg el meu ventre i va anar a aterrar sobre el meu sexe, obert i expectant. Només sentir la punta dels seus dits fregar-me el clítoris vaig viatjar a un altre món. Un món de somnis i fantasia, un món del qual ja no volia marxar. La seva llengua, mentrestant, em mullava els llavis i la boca, d’on em sortien gemecs dels quals no em creia capaç.
- Esto se puede hacer en cualquier habitación, pero en la suya es una obligación rendirle homenaje a ese número.
Jo era incapaç d’articular cap paraula.
Es va aixecar, i es va girar, de tal manera que el seu sexe va quedar a l’alçada de la meva boca, i la seva llengua podia jugar a fet i amagar amb el meu clítoris. Mai m’havia sentit tan plena. Les meves mans acariciaven el seu cul mentre que els seus baixos es desfeien dins la meva boca. La seva silueta era presa d’espasmes que la feien tremolar, i en aquells instants, la seva llengua llepava amb més fúria el meu sexe, i em feia arribar a llocs que no m’havia imaginat mai que existien. Ella cridava que en volia més, bramava que no parés. Jo només era capaç de tancar els ulls i deixar-me anar. A cada cop de llengua sortia de la meva boca un nou gemec, que ressonava dins la noia a través del seu sexe. No sé quanta estona varem estar així, sentint orgasme rere orgasme, llepant i xuclant el sexe de l’altra, jugant amb el clítoris entre les dents. Poc a poc vaig anar sentit com el cos de la noia anava perdent força, i s’anava rendint al plaer. Varem quedar així, una sobre l’altra, estirades al llit, amb el cor bategant ràpidament. Em costava respirar i quasi no sentia les meves articulacions. Llavors, la noia es va aixecar lentament, es va vestir i fent-me un petó al front em va dir:
- Ha sido un placer. Si algún día se vuelve usted a hospedar aquí, no dude en quejarse de la suciedad de su habitación.
I va marxar, deixant-me allí, despullada i exhausta.
