SIÉNTATE CONMIGO
  Parabras Que Senifican Vel
 

 

 

Parabras Que Senifican "Vel"

 

El caraiti i el pensamientu los ombris tien el mijol refreju enas parabras la su própia luenga. Ain campus enos que el léssicu se estronchona i, gastandu de tolos reculsus gramaticalis i lessicalis, se encasulla i pinga de matizis. Unu destus chascus son los verba percipiendi, andi unus sintius cuentan con un léssicu mas deferenciau qu’otrus. El mas emportanti es la vista i es un sintiu en que la huerça las luengas tien un haci verbus con el senificau básicu de "vel" pero con destintus sintius. Acontinación, vo a esponel los prencipalis verbus de "vel" que dessistin en estremeñu.

· Vel: "pelcebil cona vista algu". Es el verbu genéricu pa la vista, sin apeninas marca. Provién duna antígua holma veer i ésta del latín uid?re. En estremeñu es inregulal, juegandu con dos raizis i várius alomorfus. Derivaus desti verbu son entrivel "vel con emparchi algu" i prevel "vel enantis, con antelación".

· Miral: "derigil la vista a algu". S’opón al anteriol verbu en que esti tien la marca movición coscienti pol parti el sujetu. Etimologicamenti vien del astul-lionés mirar i ésti del latín mir?ri, que a lo primeru senificaba "almiralsi". Derivaus desti verbu son almiral "contemplal con afeutu" i remiral "gorvel a miral".

· Guipal: "alvertil cona vista algu". Frenti a los otrus, el verbu guipal arrepara ena aición de "alvertil, destinguil". Enas oracionis negativas es andi mijol se ve el sintiu: no veu "no so escapás de pelcebil cona vista"/no guipu "no so escapás d’alvertilu". No estanti, ena palra a menú se conhundin. Que es un verbu marcau, deferenti de vel, tamién s’alvierti nel segundu senificau que tien: "calal". En una frasi comu está s’entiendi mas mijol: lo guipé de que lo vidi. El verbu guipal es una vos populal, gastá ena Península, vurgal en castellanu, a lo mijol deholmación el caló dicar "miral".

· Vistal/Visteal: "tenel vista sobri algu". Es un verbu holmau del particípiu latinu uis?tum, del verbu uisit?re, freqüentativu de uid?re. La holma vistal senifica simprimenti "tenel en vista algu", "apescalu con vista". V. gr.: Era lo únicu que se vistaba por la rejendija, AO, R. pág. 86. A la escontra, visteal guarda el sintiu freqüentativu latinu de "vel de continu", con especial atención u enterés el sujetu. Veleí que el segundu senificau seya el de "curioseal, escuseal". Derivaus destus verbus son avistal "arcançal cona vista", revistal "passal cona vista", revisteal "passal cona vista de continu".

· Atilbal: "miral con enterés u atención sin sel u sin querel sel vistu". Verbu d’origin escuru, emparientau con el astul-lionés i el castellanu atisbar. Está semanticamenti mu marcau. V. gr.: Hue escapás d’atilbal al coneju i matalu dun palitrocazu.

· Diquelal: "vel, alvertil cona vista". Es un verbu vurgal que procei del castú, préstami a la su ves del caló diquelar "vel". Se gasta comu sinónimu de divisal i tien el mesmu sintiu segundu de guipal, que es "calal". Pol cruzi con dengui dessistin las variantis dinguelal i dingueal. Chamizo lo gastó con un sentiu destintu: "miral con passión" i daí "namoral".

· Pispal/pispeal: "vel comprendiendu". Es un verbu coloquial que se gasta nel sintiu de "tomalsi cuenta pol bel vistu", daí que el senificau segundu seya el de "comprendel", v. gr.: No lo pispé, assinque no me preguntis. Tien el freqüentativu pispeal.

· Visoreal: "osselval, visualizal". Verbu derivau del agentivu latinu uis?rem (la -e- no es morfema freqüentativu, sino restu del acusativu latinu). Es equivalenti a la perífrasi jechal una visual. Dessisti el compuestu previsoreal "osselval previamenti".

· Ojeal: "passal los ojus pol algu, visteal". Con sintiu freqüentativu, tamién sinónimu de la perífrasi jechal una visual. Procei de la parabra oju, equivalenti al güeyar astul-lionés i al castellanu ojear, pero no al portugués olhar.

· Pisteal: "vel con golienda". Verbu puliu, derivau de la raís íberu-vasca pizt, presenti tamién en parabras comu "pistiñosu" u "pestaña". Tien el sintiu segundu de visteal, que es miral con enterés, con curiosiá. Se paraba a pisteal los escaparatis polque izia de mercalsi un vistiu colorau.

· Gaiteal: "arçal el pescueçu pa vel mijol". Propiamenti no senifica "vel", sinu "estirantal el cuellu pa puel apescal mijol algu". El verbu procei del sustantivu gaita, que senifica metaforicamenti "cuellu". V. gr.: Abia un colru tós empenicaus, gaiteandu pal meyu, precurandu vel á que le bia passau al muchachu.

· Jechal una visual: "alvertil con un gorpi de vista". Es una perífrasi mu gastá en estremeñu, equivalenti a la castellana echar un vistazo.

· Jechal una guipá: "lançal una mirá". Perífrasi holmá con el sustantivu deverbativu guipá. Tamién se suel izil jechal una guipaina. V. gr.: Le jechó una guipaina a la zagala asobardá ena barra, con idea de ligálsila.

· Jechal un oju: "apescal conos ojus". Perífrasi holmá con oju, nel sintiu físicu la pelceción. Se gasta comu "fijalsi especialmenti en algu u alguien". V. gr.: Le tinia jechau el oju a la becicleta essa i, hata que no se la mercó, no hue escapás de dormil tranquilu.

Hueraparti desta retahila verbus, dessistin otrus curtus, de menol usiu, oviamenti, comu osselval, visualizal, visal, divisal u contemplal.

 

 

 
  Total visitas 906350 visitantes (1745472 clics a subpáginas)  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis