SIÉNTATE CONMIGO
  Crònica Poètica dels Constipats (Enric Puigventós i Ciurana)
 

 

 

Crónica Poètica dels Constipats

Enric Puigventós i Ciurana

Era un cru dia d'hivern, era un bosc atapeït,

frondós i de neu cobert, inapte per un fredolic.

Dos genis molt, molt, petits, suraven pel mig de l'airet,

suau, més tallant com navalla, fent ferir els ocellets.

Els genis, celebrant la trobada, s'acostaren donant salts,

fregant-se les mans, ben mullades i els dos de dents tremolant.

-Bon dia germà, on anaves ?. -Cercant quelcom m'abrigués,

Un bon abric necessito. - Jo necessito el mateix.

-Com et dius ?. -Constipat. -Germà meu en tot, tu ets.

Doncs jo igual que tu em dic, hem de ser ben sincers.

-Em disgusta que et conegui, perquè si un home es presentés,

segur tindríem baralla, per saber qui el posseís i el tingués.

De sobte un soroll sentiren que de dintre el bosc vingué,

Un soroll d'unes cametes i d'un trineu que aparegué.

-Cargols !!, de sort estem, dos homes s'acosten aquí,

No caldrà que ens barallem, seré el primer en elegir.

-Si no m'enganyen els ulls per l'esquerra ve un pagès,

Potser és un camperol, o pot ser del camp obrer.

-Per la dreta ve un gran home, jo diria que un burgès,

abrigat de pell ufana, de roba tot ell cobert.

-Es injust que tu elegeixis , saps que més difícil serà,

entrar dins la pell d'un home del fred ben resguardat.

-Sens dubte val més bon abric, que un home mal vestit,

humil i potser afamegat.

-Ja ho he dit, trio l'humil, més fàcil serà d'estar.

-L'elecció no té justícia, doncs mai saps quin és el final.

-Anem doncs dins nostres preses, adéu tu espavilat.

L'hivern passà lentament, més tot el que comença acaba,

I al bosc el sol hi va entrar i gairebé el dominava.

Sortiren els ocellets, als seus nius cotorrejaven,

I la neu morí amb el fred, quan les valls ja verdejaven.

Un geni voltava trist i es trobà amb l'altre geni,

satisfet i juganer, que al veure'l li preguntava

-Com t'ha anat, aprofitat ?. -No em parlis pas, tot maldades.

Sols celebro no haver-me mort dintre el cos d'aquest canalla.

-Al separar-nos tots dos, jo, que més llest que tu confiava

pertànyer l'hivern tot ell, membre d'aquell llenyataire,

un home amb fam i fred, amb unes botes trencades,

una barretina esquinçada, indefens, diria, vaja.

-Doncs què va fer ? Diguem-ho que m'espanta.

-Al sentir la tremolor, maleí el constipat,

es a dir, a tu i a mi. Es pot dir que a contracor

es tragué la roba i de cop agafà una destral que portava.

-Escup les mans, s'acosta a un arbre que tenia ben aprop

I comença a donar-hi batzegades, batzegades.

-Jo volia quedar-me dintre el seu cos, ho intentava,

Però l'home amb l'exercici, de calor suava i suava.

-No vaig pas poder-hi estar , l'home era una muralla,

treballant va aconseguir derrotar-me en la batalla.

-Vaig fugir més trist que mai amb el fred a la mirada,

I aquí estic amb la lliçó com mai ningú l'hagi estudiada.

-Sens dubte aquests camperols, no fan cas a febrades.

-I tu, geni astut, perquè aquesta rialla ?.

-Al deixar-me sense tria tu, vaig intentar l'embranzida.

La sort s'alià amb mi, l'èxit m'acompanyava,

un forat del seu abric em donà l'ocasió aprofitada.

-Vaig entrar dintre el seu pit i al fer-li pessigollejà

tremolava i tremolava, sentia el seu cor bategar,

bategar de pressa i jo alegre em tornava.

-A casa corrent hi anà, gelat tot ell com hi estava.

Crida a la muller i als criats i al llit se'n va d'una revolada.

-Aigua calenta en ampolles i jo com un peix en l'aigua.

Un got de licor i aiguardent i cada cop jo més bé estava.

Tant bé anava la cosa que vaig resoldre quedar-me,

Dintre aquell home excel·lent, que tant bé i bé em tractava.

I amic o enemic, no ho sé pas, sí sé que la temporada

va ser per a mi memorial, sempre a l'abric de la casa.

-Vaig, però, voler massa aprofitar la meravellosa estada

I potser al meu benestar, l'home un gran mal li vingué

i vaig tindre que marxar, no saps perquè ?.

-Perquè el van enterrar, però em caigué una llàgrima.

-Pobre home, per a mi era un pare, em cuidava, em cuidava.

Si he passat un bon hivern, em dol que del mort sigui la causa.

I, aquest geni plorà, mentre l'altre se'l mirava.

Contestà -Res es guanya anant amb pobres

D'ara endavant als rics penso dedicar-me.

 

 

 
  Total visitas 568854 visitantes (1128847 clics a subpáginas)  
 
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=