SIÉNTATE CONMIGO
  La Única Veritat (Enric Puigventós i Ciurana)
 

 

 

La Única Veritat

(Poema publicat a la Revista de Cambrils l´any 1980)

Dedicat als amics

Josep Cabré i Cándida de Cabré

Enric Puigventós i Ciurana

Tot neix i mor

un arbre, un llac, un amic.

A peu me´n vaig a caminar

cercar a l´entorn meu un respir

un somriure, la felicitat.

Tot ha començat

l´estiu, l´afany, la tardor

l´esperança d´un bes.

Estima abans per ser estimat,

lluita i perd, guanya després.

Una vegada no hi havia res

ni verd al camp, la vall, el prat,

ni llum al cor, ni el cor mateix;

sols fum, angoixa, soledat,

fang, materia, garbuix només.

De res no surt pas res.

L´esclat d´un cos madur es molt bonic,

en el seu temps bella es la rosa,

però tot nasqué, la llavor i el fruit

d´una font que mai restava closa.

Hi havia d´haver alguna cosa,

un fet desconegut, un embolic,

un misteri idíl.lic, una quimera destrossa,

més no podia ser un fet fortuit;

darrera el més enllà, un més enllà s´hi posa.

Sempre hi ha sigut alguna cosa,

abans, ahir, demà, l´eternitat,

que motiva el fet, la nit, la claror,

la fe en nostre món i la veritat,

el triomf de la vida, la vida del cor.

Una cosa que no neix ni mor,

que es tot alegria i és la dolcesa,

que és tot sencillesa i es la bondat,

que és tot poesía i es la noblesa

i es la riquesa i es tot llibertat.

Una cosa que mai ha començat

que mou la terra l´esperit de germanor

i mou el cel, la llum de nostra llar,

i mou als homes a creure el gran tresor

de la Pau i la bona voluntat.

Aixó es Déu, la natura, l´amor

Aixó es Déu, qui l´ha trobat ho sap.

 

 

 

 
  Total visitas 891097 visitantes (1715031 clics a subpáginas)  
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis