La vivència d´un viatge es fa poema i companyia.
Era a Viena. Ciutat imperial plena de palaus amb records d´emperadors, de valsos i parcs encantats. La impressió es ferma i convincent de que Viena va tenir una vida plena d’història, política i música. Passejar pels carrers antics és palpar l´aire d´una vella ciutat noble i una bella ciutat clàssica. Viena no defrauda. Cal anar-hi. Però què dona caràcter a Viena pel seu visitant?. Doncs arreu olores, sí olores, Sissi. L’emperadriu rebel front una vida que no li sembla justa i cerca trencar amb la hipocresia del món que la rodeja. Sissi, incompresa en el seu temps, pel seu desig de llibertat que la va fer sentir desubicada del seu entorn. Sissi, la icona de Viena. El mite.
Un viatge ha d’exhalar caràcter, tenir contingut, palpar sentiments.
Viena ho té tot. Sissi, la viatgera. Quan viatges simplement per evasió, és que no vius bé allà on vius. Per això Sissi viatjava molt. Buscava allò que no trobava en un imperi buit de contingut i un marit conservador i absolutista. I és que viatjar és compartir. De res val un viatge si no pots explicar el que veus, el que tramet la vivència a la persona que estimes. Perdre´s en un viatge i esdevenir que es un refugi no serveix per enriquir la vida. Sissi, l´emperadriu, no era ni molt menys l´edulcorada imatge que oferia al cine.
La dona prima, de llarga cabellera, que buscava en els seus viatges comprendre una vida que lluïa entorn seu, però no omplia de significat la seva ment, va dir: "No són les destinacions dels viatges el que m´interessa, sinó el viatge en sí entre les destinacions. I si un dia al arribar a un paradís, sento que no podria marxar-me’n, fins i tot aquest paradís es convertiria en un infern". Cal anar a Viena. Per veure el seu museu, amb les joies i els vestits que l´emperador li oferia. Per veure la reproducció del vagó de tren on viatjava. Per comprendre Sissi i comprendre la raó dels viatges. I també visitar la cripta dels caputxins, on reposa, sempre plena de flors, de roses. Serà sempre el símbol, el mite, després magnificat pel seu assassinat a Ginebra amb el punxó d´un anarquista. Viena em va colpir, em va posar a flor de pell els sentiments. La bellesa de la ciutat, sí, però el mite de Sissi, la viatgera, vist al bell mig del món que l´envoltava significava per un altre viatger com jo, donar encara més sentit al fet de viatjar. Viatjar es compartir. Sinó, i com molt bé demostrava Sissi, no serveix sinó per eludir una realitat no desitjada. I, com un auguri de la seva mort, va dir que el que totes les persones tenen en comú no es l´esperit, sinó el destí. A Viena vaig comprendre que la vida es un viatge, no un destí.
