Quin canvi Oh món !! fas tu en tes entranyes,

Quin foc abrasador et crema constantment

que quan veig arreu les terres i contrades,

flama d'odi i sang només es sent.

No em diguis Oh noble cor valent !!

Que tot ha estat roina mentida

La cultura, el seny i el sentiment.

Fora el desencís, la meva ànima ferida.

Però si el canvi fos trànsit de vida

a un altra, qui sap, que fos millor,

jo aquest disbarat de folls acceptaria,

disbarat avui, plaer que mora en la rutina,

trànsit demà al que no mora que és l'Amor.