Com m'enamora la sencillesa

d'un lloc tot calma, tot placidesa

al bell mig d'un bosc i sota el cel blau.

Com m'enamora un racó de pau.

Una vall tot verda, llum de poesía,

un llac que no es mou, tremola, suspira

al vent que'l bressolaátrencant la quietor.

Va nèixer la vida, va nèixer l'amor.

Com m'enamora aquesta bellesa

que rera muntanya, muntanya, esveltessa

i al bell mig del cim l'airet tot suau,

verge, net, com l'aigua que neix i cau

dins l'estany que a sota, la resclosa rellisca

fins perdres avall, més clara, clarísima,

fregant l'herba humida que li dona ufanor.

Va nèixer la vida, va nèixer l'amor.

I veig les pastures, el goig m'il.lusiona

i veig els rierols a tort i a dret,

sonant la campana la vaca darrera

proclama a l'indret la gran serenor.

El sol cau lluent, somriu sa carona

la neu duu l'eterna lliscada del fred,

tot es harmonía, natura encisera

es l'ordre perfecte, la gràcia, dolçor.

Va néixer la vida, va nèixer l'amor.

I al capvespre la vall, la nit mig amaga

la lluna il.lumina tant sols la carena

que dona cobig al poblet petitó.

Sols sent la gent del riu la remor.

La gent de la vall té una fe que no apaga

ni el soroll mecànic que tant contamina

ni els bruts negocis que ho destrossen tot,

el llac, la muntanya, la vall, la pastura.

La gent que en silenci respecta l'entorn

sap que es ben cert, l'home es la natura

sap que es ben cert que en un trós d'aquest món

va nèixer la vida, va nèixer l'amor.