La ciutat de la llum ; sempre sota el cel de París vola una cançó. Passegen els enamorats a la vora del Sena i els ocells venen d´arreu per parlar entre ells. La primera vegada que vaig veure París vaig somiar en el teu cos dins la màgia dels carrers. Vaig somiar en el teu somriure passejant, els teus dits entre els meus i els teus llavis florint perfums dels seus jardins. Montmartre, el Sagrat Cor, el barri llatí, París mereix un viatge acurat i distès. Un viatge amb tu, amiga. Perquè els seus cafès em recorden el teu nom, els palaus i la seva història son imatges que et donen vida a tu i a mi. La primera vegada que vaig veure París, la música esperava la lluna, l´amor en una cantonada i l´acordió semblava dur-nos la melodia al bell mig del cor, semblava desitjar l´abraçada.

Notre Dame, la catedral sublima. Arcs gòtics entre columnes, intentant descobrir un rostre geperut, una gàrgola definitiva en aquest meravellós espai. A dintre de Notre Dame, en la immensitat de l´obra, en la bellesa que tramet un pessigolleig constant, penses, com diu en Rusiñol, que es necessari creure, ja que desgraciat del que no creu perquè ja té prou feina en creure que no creu.

Quan plou a París es que el cel està enfadat, es que el cel està gelós dels seus milions d´amants. Però el cel de París no es cruel per molt de temps i per fer-se perdonar ofereix l´arc de Sant Martí.

El Sena es un mirall de París, contemplar des del riu els palaus imponents, la torre Eiffel, tot just quan acaba la tarda, es usar el bisturí dels teus llavis per curar els meus de la latent soledat interior que ens acompanya.

El millor ambient de la ciutat romàntica el trobem als bulevards, Saint Germain, Saint Michel, la cultura a la Sorbona, l´art, sí, l´art que vessa París, con la Santa Capella, el Panteó, i, sempre, el Sena al bell mig, per passejar de dia i de nit. Una ciutat per descobrir. Patrimoni i ambient. A la tardor del dia al jardí de Luxemburg, les flors traspuen l´aroma de París.

Però només passejant, notes que l´autèntic París es al teu cor perquè recorda que els viatges acaben quan un deixa de caminar.

Sempre queda París per trobar el teu somriure, per recórrer la màgia dels seus carrers amb tu.

Sempre queda París, la ciutat de la llum, si tu vols que quedi. I amb el pas dels anys, sempre queda París per abraçar-nos eternament, com eterna es la ciutat.

La primera vegada que vaig veure París, el cor em va dir, he de tornar.

Sempre queda un viatge, si tu vols que quedi.

Sempre queda el viatge, si tu vols que quedi.

Sempre queda el record de la teva mirada, aquí, allà, a tot arreu.

Sempre quedes tu, amiga.