Louis Braille (1809-1852)
El que esteu fent amb tota naturalitat en aquest moment –que no és altra cosa que llegir un fullet que algú us ha donat mentre anavau caminant pel carrer-, ho esteu fent gràcies al sublimesdeveniment històric que, ja fa més de 500 anys, va significar la invenció de la impremta.
Gràcies a la lletra impresa, el Saber va ser, de mica en mica, accessible a tothom..., a excepció d’un petit col·lectiu, el qual, durant quatre llargs segles, va quedar-ne marginat. Ens referim, tal i com ja us heu imaginat, al col·lectiu de les persones cegues.
Pel fet de no tenir accés a la Cultura, la gran majoria d’aquest petit col·lectiu malvivia de la caritat que li oferia una societat que, a la vegada que el compadia, el deixava arraconat.
L’any 1809, però, a Coupvray, un petit poble a una escassa trentena de quilòmetres de París, va néixer Louis Braille. Fill d’una família de talabarters. Louis Braille va quedar cec a l’edat de 3 anys a causa d’un petit però desafortunat accident al taller del seu pare. Enviat a l’Escola de Cecs de París, d’on va arribar a ser-ne professor, Louis Braille va desenvolupar un sistema de lectura tàctil que va significar un altre sublim esdeveniment històric, en aquest cas, però, per a l’avenç d’un petit col·lectiu de la humanitat: el de les persones cegues.
Gràcies a aquest enginyós sistema, basat en la combinació de sis punts en relleu, els cecs vam tenir accés a la lectura i a l’escriptura, i això va provocar que avui hi hagi milers i milers de persones cegues a tot el món que són mestres, matemàtics, advocats, músics, telefonistes, fisioterapeutes, administratius... En definitiva: milers i milers de persones que es poden guanyar la vida per elles mateixes.
En els dos centes que l’ONCE té a Barcelona i Madrid s’hi transcriuen anualment uns 600 nous títols de llibres, unes 20 publicacions periòdiques (infantils, esportives, literàries, d’informació general...), així com apunts per a estudiants. S’hi transcriuen, també, cartes per als restaurants que ho demanen; s’etiqueten els noms a les capses de medicaments dels laboratoris que ho sol·liciten, així com als envasos de molts productes d’ús qüotidià (aliments, neteja, perfumeria...)i, fins i tot, s’hi transcriuen coses que poden semblar elementals però que, a la vegada, són tan necessàries com ara les instruccions de funcionament de qualsevol petit electrodomèstic.
Si heu tingut l’amabilitat de llegir el que, a grans trets, us hem intentat explicar en aquest fullet que algú us ha donat mentre anàveu caminant pel carrer, entendreu perquè volem fer saber a tothom que, enguany, es commemora el 150è aniversari de la mort d’un gran home, d’un cec... de Louis Braille.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Centre de Producció Bibliogràfica de l’ONCE
Pere IV, 78-84
1ª planta
08005 Barcelona
2002
