La Direcció del CREDV ONCE Barcelona (2)
(Inclós en el blog assembleadiversitat.blogspot.com)
Lectors i lectores del bloc.
Un amic, una vegada llegit l'escrit , de data 3 de juny de 2.015, publicat al bloc amb el nom "La Direcció del CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals), em va esmerçar que limitar-se a enumerar la situació actual del CREDV i, no fer aportacions per a la millora, era insuficient, ja que sempre hem de procurar el millor per tot el que considerem injust i s'aparta de la raó, sobretot quan els afectats són persones. El fet de la trobada amb aquest amic m'ha fet pensar i convençut de l'encert del seu raonament, he volgut adreçar-me als lectors i lectores fent unes quantes reflexions, que encara molt breus, poguessin aportar algunes idees per a ajudar a reconduir la malmesa situació que malauradament pateix el CREDV.
Sense més dilacions passo a exposar unes propostes, per si poden ser útils:
Els resultats dels estudis efectuats en els països de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico), mostren la importància del paper que desempenya el lideratge en la millora dels resultats escolars.
El director d'un centre, com a capdavanter o líder, és cabdal per l'èxit escolar.
La funció bàsica del director d'un centre escolar és crear un clima apropiat capaç d'aconseguir que les escoles funcionin bé, els professors ensenyin bé i l'alumnat aprengui bé.
Per aconseguir la excel·lència en les organitzacions educatives fa necessari persones que exerceixin un lideratge capaç d'unificar, harmonitzar, coordinar y planificar les actuacions del personal al servei d'un projecte educatiu.
Les peculiaritats de cada centre, les característiques del sistema educatiu i formació inicial i continua dels docents provoca que ens qüestionem quin tipus de lideratge s'ha d'exercir en un centre educatiu
Existeix un model adequat de lideratge?
Alguns experts ens donen algunes indicacions de models de lideratge.
Alberto del Pozo, ex director general del professorat i personal dels centres del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, considera que l'important és que hi hagi un lideratge acceptat, exercit per la direcció del centre, el seu equip directiu i altres professionals del centre, que ha de ser compartit entre tots ells. Però per més compartit o distribuït que sigui el lideratge, l'essencial és que hi hagi un líder que influeixi en els seus companys i indiqui amb claredat els objectius a aconseguir.
- Característiques del gestor de centre educatiu
Les organitzacions educatives progressen quan aconsegueixen detectar els seus errors, investigar quines són les seves causes i prendre decisions en conseqüència. Per aixó, és fonamental compartir la visió cap a la que es dirigeix el centre a la comunitat educativa, orientar-se cap uns objectius concrets i donar sentit a les funcions i activitats de cada membre del equip directiu.
Les característiques d'un bon gestor de centres són:
. Compromís:
Alberto del Pozo considera que el centre necessita una direcció compromesa amb el projecte educatiu i amb el seu projecte de direcció, que és el instrument principal per aplicar el projecte educatiu.
. Eficiència en l'ús dels recursos.
En el context actual i en qualsevol tipus de centre educatiu, és fonamental una gestió eficaç dels recursos, tant materials com humans i tant si s'han vist reduïts com augmentats. Per alguns centres resulta necessari contemplar la recerca de nous recursos, com rentabilitzar les instal·lacions del centre oferint altres activitats i serveis.
. Orientació cap a la millora continua.
La excel·lència educativa y la consecució dels objectius són dos elements claus pels centres educatius, per aixó, la planificació i l'avaluació són molt importants. Segons Alberto del Pozo, l'avaluació és un element central en les tasques del director de centre, ja que és el principal instrument de que disposa per aconseguir la millora dels resultats. L'avaluació és la gran oportunitat de millora, però sempre és l'inici, no el final del procés.
. Autonomia.
La consolidació de l'autonomia en els centres educatius sols es pot fer reforçant la participació activa de tots els agents implicats, determinant uns objectius a mig/llarg termini i tenint en compte les opinions i necessitats de tots els agents.
. Resolució de conflictes.
Per a Juanjo Fernández, Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, un bon gestor inspira respecte; un mal gestor, por. I moltes vegades la por és ocasionada per un mal gestor que s'obstina" en discussions absurdes sobre petiteses, traves burocràtiques, generalitzacions injustes i ofensives... En el context educatiu, resulta fonamental ser capaç de solucionar els conflictes o al menys, oferir els recursos que facilitin la seva resolució. Un bon gestor ha de ser ferm en les seves decisions, just i tenir la capacitat de mediació.
. Formació.
Un gestor de centre educatiu necessita formació continua? Els experts opinen que sí, es imprescindible.
Alberto del Pozo, considera que no sols necessiten formació en gestió, organització i direcció, sinó sobretot han de disposar de competències professionals directives i de lideratge. Els responsables de la direcció i gestió dels centres han d'aconseguir un perfil adequat de competències pel seu exercici professional, que acrediten la seva idoneïtat per la funció.
. Confiança amb l'equip.
Genoveva Rosa Gregori, Vicedecana de Grau de la Facultat de Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull considera que un bon líder ha de ser capaç d'empoderar i donar confiança als equips deixant clares les tasques, les funcions i dotant dels recursos necessaris pel seu compliment. És necessari doncs, ser un bon gestor del progrés i de la responsabilitat.
Per últim, els centres educatius estan preparats pel futur?
Segons Jordi Longás, Director del Máster de Lideratge de la Innovació Pedagògica y Direcció de Centres Educatius de la Universitat Ramon Llull, el nou lideratge haurà de proposar un model d'escola per la nova era, mirant al futur i connectat amb les noves possibilitats del segle XXI. Un model que ha de indagar en factors estructurals fins la data d'avui casi immutables, com la provisió i organització d'espais, la distribució del temps i la agrupació de l'alumnat.
